MENÚ DEL SOPAR DE CLOENDA DE L'EXPOSICIÓ
Virutas de Jamón serrano bodega con almendras
Tabla de quesos dos tipos con uvas
Sgarraet con bacalao
Cogollitos de Tudela con salmón ahumado
Langostino sobre brotes tiernos con salsa tártara
Surtido de croquetas caseras de jamón, pollo y setas
***
Sorbete de limón
Solomillo Ibérico al foie con calabacín relleno y tomate provenzal
***
Selva negra con frutos del bosque
Café e infusiones
Bodega:
Agua mineral natural
Agua con gas
Refrescos
Cervezas
Vino tinto valenciano 'Hoya de Cadenas'
Cava Dominio de la Vega
DISCURS INAUGURACIÓ DE LA EXPOSICIÓ CENTENARI
DEL COL.LEGI PÚBLIC CERVANTES DE VALÈNCIA
Bona vesprada a totes i a tots.
Ja han passat molts dies des que un grup de pares entusiastes van inocular als mestres i a la resta de la Comunitat Escolar el repte de la celebració dels Cent Anys des que el Col·legi començara el seu camí com a centre d'ensenyança. Des de llavors les activitats commemoratives que a vegades apareixien com a quimeres utòpiques s'han anat realitzant en un engranatge perfecte de sincronització i activisme. I com a mostra queda el primer acte a finals de gener de l'agermanament amb el col·legi "LIigava Beyene" de Soddo (Etiòpia), a què succeiria un Carnestoltes a la moda de 1910 que sens dubte passarà a les efemèrides del col·legi i on tota la Comunitat Escolar disfressada va disfrutar d'una vesprada màgica i inoblidable.
Li seguiria un acte de proximitat amb el CEIP Comunitat Valenciana que celebrava també el seu XXV aniversari amb el Concert Sacre celebrat en l'església de Sant Miquel i Sant Sebastià amb l'actuació de la Coral Divisi.
I per fi va arribar el treball actiu del xiquets amb l'elaboració d'una auca col·lectiva i que responia a aquella pregunta que es feia aquell mestre en l'acte de presentació del innovador i esplèndid cartell commemoratiu de Josep Vicó i que deia:
" Què es un auca, senyor mestre ?
Què es un auca i com es fa ?"
" Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar".
I ací, al nostre costat tenim la resposta al que pareixia un repte quasi impossible: Un auca única, un auca que és també una obra d'art realitzada pels xiquets i xiquetes del CEIP Cervantes amb la inestimable col·laboració de Manel i Yolanda i que recrea cronològicament tota la història del col·legi des de la imaginació i recreació de les ments dels xiquets de avui.
I sense anar-se’n més lluny en el temps, este mateix matí s'ha gravat un lipdub commemoratiu dels cents anys al so de la cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol” amb la participació en bloc de tota la Comunitat Escolar convertida per unes hores en companyia d'actors teatrals espectaculars i que promet quan estiga muntat arrasar en entrades a Internet.
I esta vesprada com a principi dels actes finals del centenari ens trobem ací reunits per a la inauguració d'una gran exposició on amb murals, fotos, cartells, objectes, llibres… es relata la història i avatars del col·legi Cervantes de València, des del seu començament allà pel 16 de setembre de 1910 fins avui. Un treball ingent d'un grup de pares on Enric, president de l'AMPA ha estirat amb tenacitat les regnes d'arxiu i documents diversos per a presentar un treball realment memorable i que en uns minuts podreu contemplar i delectar-vos amb ell, i que més que bé reflectix el lema del nostre centenari "Col·legi amb passat. Escola de futur"
Escola de futur i per descomptat escola pública. Perque hui la nostra inauguració és també un homenatge a l'escola pública i per això ens hem volgut sentir molt ben acompanyats per aquells companys de les escoles públiques i instituts públics pròxims que han tingut el gust de vindre a compartir amb nosaltres este acte: col.legis públics Sta Teresa, Lluis Vives i Teodoro Llorent ; instituts públics Lluis Vives i El Carme.
Parle d'eixa escola pública oblidada i abandonada per les Administracions Públiques (quina contradicció !) . I em pregunte si a hores d'ara l'escola pública marginada i silenciada per aquells que més hagueren d'encoratjar-la, mimar-la i sostindre-la és ja només cosa de supervivents, herois i utòpics...
Sí, pareix que no corren bons vents per a la lírica de l'Escola Pública. Així que haurem de ser realistes i pensar a hores d'ara que les escoles i instituts públics són com a illes que prediquen y suren enmig del mar de la concertació i la privatització en que s'ha convertit el nostre sistema d'ensenyança. Això sí, són com a joies d'un valor incalculable, cada vegada major, en les quals tenim el privilegi i la immensa fortuna de treballar i viure i que hem de cuidar i mimar com a la nina dels nostres ulls. Perquè si no ho fem nosaltres i quan dic nosaltres en referisc a les comunitats educatives que les habitem i fem possible, ningú ho farà.
Per això mateix són els valors de la igualtat d'oportunitats, la solidaritat, la participació, la democracia, la transparència, la unió...els que hem de cuidar i fer ressaltar en el dia a dia de les nostres escoles i instituts públics com a banderoles i senyes comuns de la nostra identitat.
I ja que estem en el col·legi Cervantes, emulem el personatge més cèlebre de la novel.la castellana per antonomàsia. Els que vivim i ens movem i s’han mogut en esta comunitat no hauríem de deixar de ser cada un de nosaltres Quixots que lluitem no contra molins de vent com el nostre heroi sinó més aïna contre rodes de molí que hauríem de procurar eludir per a no quedar engolits per elles.
I si parlem del Quixot, haurem de parlar, com no, del nostre heroi autòcton, cavaller errant ben pròxim: el Tirant, protagonista principal de l’obra excelsa de les lletres valencianes. I també emulant al personatge que feia realitat els seus somnis hem d'estirar les regnes de la nostra llengua que tracta d'obrir-se i eixir avant a poc a poc . I així venim fent-ho. El nostre col·legi ha sigut i continuarà sent pioner de l'escola en valencià amb la seua presència multitudinaria en les trobades d'escoles en valencià, en la incorporació massiva i creixent en els últims anys dels nous alumnes en la línia en valencià i amb l’ús que se li dona com llengua de comunicació en els esdeveniments del nostre centre.
Pense, toca ja donar pas en breu a la inauguració d'una exposició on es reflectix el projecte d'un centre escolar amb cent anys d'existència i tot el camí que ha fet al llarg de les diverses èpoques i diferents temps i realitats que anat travessant al llarg de la seua història. Tal com la vida mateixa. Una exposició feta amb il.lusió i molta participació i on els pares han sigut els protagonistes i l'alma mater d'esta història.
I no em vull oblidar agrair en especial la presència avui açí del nostre inspector Jesús García Gil que sempre está atent i disponible per a atendre les necessitats i requeriments del col.legi fins on ell pot arribar e incidir i que ens ha facilitat al novell equip de direcció amb la seua llarga experiència en l'educació la realització de la nostra tasca quotidiana.
Igualment als equips directius dels centres veïns que hui han volgut acompanyar-nos. No puc deixar d'agrair la presència dels últims dos companys i directors amb els que he compartit pedagogia i treball Vicent i José Andrés. També agrair la presència de directors i directores d'èpoques anteriors, i a les mestres i els mestres que al llarg del temps vareu passar per les aules del col·legi i vareu deixar la vostra entrega i dedicació en les labors docents i vareu ser caldo de cultiu del progrés pedagògic en què s'emmarquen les línies mestres del nostre col.legi.
També vull donar les gràcies als membres dels sindicats STE i CCOO que ens honren amb la seua presencia i als d’Escola Valenciana. I com no, als antics alumnes de diferents èpoques i als pares i mares de les generacions passades que ho varen ser com a pares, mares, presidents, secretaris i vocals d’altres juntes directives de l’AMPA - que per cert complirà 40 anys el pròxim any - sense oblidar-me de l’anterior president de l’AMPA, el bon amic Sebas.
I als pares i mares de les generacions dels alumnes actuals que dignifiquen amb la seua activa participació i col·laboració la vida de l'escola i que sense la seau dedicació, esforç i creativitat eIs actes programats per a celebrar este centenari no hagueren segut possible. I entre tots ells, una menció especial per a Yolanda, Josep Vicó, Belen, Mª Jesús, Arantxa, Vicent, Xus, Cristina i Cristina, Inma, Auxi i uns quants més que han gastat moltíssim del seu temps en que molts dels actes foren realitat. I com no, a l'infatigable i incombustible Enric , president de l’AMPA actual que ha inflamat del seu entusiasme a tot el que se li posava per mig.
Agrair igualment als companys i companyes que hui en dia treballen en el col.legi per a continuar la tasca d’educar xiquetes i xiquets del segle XXI tan iguals i tan diferents als de altres èpoques; als treballadors del centre en altres menesters com a cuineres, monitors, administrativa... que ajuden en el dia a dia del col·legi amb els seus diversos treballs. I per últim, encara que siguen els primers en importancia, a les xiquetes i xiquets que actualment s'eduquen en el nostre col·legi i sense els quals res del que estem parlant tindria sentit.
I plagiant-me a mi mateix vull acabar amb les paraules del jove poeta Manel García Grau que vaig utilitzar el dia de la presentació del cartell del centenari:
“Ja és hora de conéixer quin és l’humil espai d’història
que ens pertoca i quina l’íntima actitud per dignificar-lo”
Visca l’Escola Pública !
Visca el Col.legi Cervantes !
Francesc Catalá Gorgues
València a 13 de maig de 2011
